Josep Maria Codina

Malgrat uns inicis més figuratius, la pintura de Codina que se’ns presenta en aquesta mostra es pot definir, d’entrada, com a abstracta en el sentit més ampli del terme: una abstracció lírica, expressiva, de cromatismes molt limitats (blancs, negres, ocres, vermells), de la combinació dels quals, tanmateix, obté una gran potència visual. […] La de Codina és, doncs, potser sí, pintura abstracta, però no pas pintura sense significat; al contrari, es tracta d’una obra que ens parla del món i de les experiències humanes, atemporals o estretament vinculades al present, a través del diàleg o la confrontació del seu autor amb tota una tradició visual que es fa seva. Que detectem o no les referències que hi pugui fer és, de fet, poc rellevant, perquè el que compta és que d’alguna manera són el pòsit a partir del qual l’artista va construint la seva obra actual; o, dit d’una altra manera, la superfície sobre la qual va escrivint els seus palimpsestos.

Maria Lluïsa Faxedas, extracte del text del catàleg.