Alberto Fabra

Quan Alberto Fabra Foignet (Buenos Aires, 1920 - Perpinyà, 2011) va arribar a París la tardor de 1945 amb una de les primeres beques concedides per l’Institut francès de Barcelona, era un dels joves pintors més prometedors de l’escena artística catalana del moment. La llarga estada de Fabra a aquesta ciutat (hi va viure fins al 1985, per traslladar-se després a Perpinyà), tanmateix, va fer que a Catalunya el seu nom s’oblidés gairebé del tot, com lamentaria anys més tard Joan Perucho, que havia estat un dels seus primers crítics i el va entrevistar a l’Avui el 1997.

Ara la Fundació Valvi presenta, per primera vegada, una revisió integral de la seva trajectòria organitzada en dues exposicions que cobreixen les principals etapes de la seva carrera.

En la primera exposició es mostra l’obra realitzada en els anys que van de la seva arribada a París fins al 1970. En aquest període eminentmentfiguratiu Fabra va explorar diverses formes i temàtiques. La segona exposició està íntegrament dedicada a la dècada dels 70, etapa en què el seu interès per l’abstracció el va conduir a practicar-ne la versió més rigorosa possible en la forma d’una pintura cinètica o òptica; una obra que podem vincular amb les pràctiques pictòriques més radicals de l’època.

M. Lluïsa Faxedas, extracte del text del catàleg.