Alberto Fabra

Fabra va treballar amb una mentalitat oberta, sense tancar-se en cap opció i sense sentir-se mai condicionat, ni tan sols per la seva pròpia trajectòria. En alguns moments va simultaniejar diverses opcions formals: des d’un puntillisme personal que va treballar en figures i paisatges, fins a una figuració d’arrel cubista que va elaborar sobretot en bodegons i figures de línies clares i cromatismes accentuats. El seu permanent interès per la línia i l’estructura interna de les seves composicions el conduirien de manera lògica a l’abstracció cinètica de la seva etapa de maduresa, en què crea unes pintures d’un rigor formal absolut i d’un despullament total. […]

La seva pintura cinètica es basa en la repetició d’un únic element, franges horitzontals (puntualment, també verticals o diagonals) molt regulars en diferents gammes cromàtiques, que donen lloc a sorprenents i dinàmiques combinacions visuals. En aquestes obres rigorosament executades assoleix el nivell màxim de despullament de la seva pintura, expressat amb tota claredat.

M. Lluïsa Faxedas, extracte del text del catàleg.