Claudi Casanovas

Primer va ser l’embruix del fang i el torn d’un caputxí al vell convent d’Olot. El fang esdevenia creació silenciosa.

Tenia quinze anys. El seduí aquell ritme creatiu. El ritme, «l’ordre en el moviment», com el definia el clàssic. Ni l’Escola de Belles Arts Municipal d’Olot ni l’Escola Massana de Barcelona li sadollaren aquella pruïja. Des de l’Institut del Teatre volia posar en escena el Francesco de mossèn Ballarín. En el poverello havia tornat a trobar el ritme del món. «Laudate si, mi signore, cun tucte le tue creature». «I entre les criatures, el germà Sol, que de Vós porta significació.» El Sol —la divinitat—, el foc. Significant i significat. Volia crear significants, ell. Formes que tinguessin, per a qui les volgués contemplar, continguts significatius.

Lluís Busquets, extracte del text del catàleg.