Manu vb Tintoré

Això és la nostra petite nature: la menudesa de la humanitat al mig d’una natura que ens supera i que volem controlar. Entremig de tots dos es troba Manu vb Tintoré, el qual planteja la seva obra com una suspensió entre aquestes dues realitats, mostrant la delicada relació que estableixen.

Tintoré descompon aquesta natura, la domestica, l’acoloreix i texturitza seguint el seu instint d’ordenació, i finalment la refà en forma d’obra d’art al damunt de la superfície pictòrica. Sap que la natura no està al nostre servei per donar-nos certeses o seguretat, així que ens la mostra ensinistrada, però de manera suficientment subtil perquè encara la vegem salvatge. Ens convida a transitar a nosaltres també sobre la fina línia que separa l’ordre humà de l’ordre natural. Això ens porta a repensar la vella premissa, que durant tant de temps va guiar els artistes, segons la qual s’exigia que l’art imités la natura. Si mirem atentament, ens adonarem que l’artista ens posa en evidència aquesta relació de mimesi sostenint, com Alain Roger en el seu Breve tratado del paisaje, que l’art és en realitat una forma d’apropiació i domesticació de la mateixa natura.

Víctor López, extracte del text del catàleg.