Les obres d’Artur Aguilar parlen des del silenci de l’espai, estructurat en rectes i corbes, a partir de la geometria euclidiana clàssica, basada en la secció àuria. La proporció matemàtica és indispensable per conservar l’harmonia interior de l’obra i fer visible l’equilibri de la superfície. Manté la tensió dels espais interiors de l’obra i li atorga una autonomia absoluta, ja que el quadre només es representa a si mateix en una mena d’exhibicionisme ontològic que només permet la geometria des del seu càlcul i objectivitat. En el cas d’Artur Aguilar, la distància de la subjectivitat de l’autor és màxima, si bé el procés és d’una esforçada dimensió artesanal quan podria ser fàcilment fet amb ordinador. El resultat acaba sent una mostra de la seva perícia i habilitat que s’acosta a la perfecció de la màquina, però que manté la vibració humana per mitjà d’un gest i l’emotivitat que té, absolutament controlat i enganyós a la nostra mirada.
Pilar Parcerisas, extracte del text del catàleg.