Assumpció Mateu

L’obra d’Assumpció Mateu s’ha forjat en la fluctuació constant d’aspectes estètics que deriven entre interioritat i exterioritat, ple i buit, sacre i profà. El seu llenguatge metafòric funciona a partir de combinacions per produir processos cognitius que activen la narració entre l’ésser humà, l’entorn i la cultura que l’envolta. Com les capes lingü.stiques, les seves pintures esdevenen una mena de protoescriptura […], com també de paisatges ideals que partint de la memòria reelaboren emocions interiors en constant metamorfosi […], com a resultat d’una suma de percepcions. Les composicions abstractes d’Assumpció Mateu no han de representar el que és, sinó allò que s’ha imaginat una vegada i una altra, recompost, superposat o recollit en el decurs dels seus processos de creixement. Una superestructura imaginativa que pren les seves connotacions de capes de memòria i coneixement personal, en què la temporalitat de les imatges es bloqueja en un continu que no té ni un principi ni un final, sinó que s’estén i es propaga a través d’experiències mentals, físiques i emocionals.

Laura Cornejo, extracte del text del catàleg.