Manel Marzo-Mart

Durant els anys setanta i fins a finals dels anys vuitanta, Marzo-Mart passà per una etapa surrealista. Els paisatges onírics, aeris i sovint àrids de Marzo-Mart inclouen cossos femenins d’aparença disgregada, fragmentada i desintegrada amb un valor fortament escultòric que poden suggerir la pèrdua de referències per part de l’autor. […]

Clarament, el surrealisme li permetia expressar els sentiments de manera molt gràfica, però va arribar un moment en què tota aquella nitidesa es tornà sorollosa per a l’artista; els sismes que sacsegen la nostra terra es perllonguen transformant-se en dunes i provocant marees. Ara l’escuma que descansa feta sal al moll del poble ens demana abandonar, deixar espai a altres coses: llançar-nos en cerca d’un nou llenguatge.

L’abstracció fa un segle que engega una cerca insaciable dirigida a capturar les veritats més primigènies, essencials i transcendents. És precisament per això que trobem molts artistes abstractes de tendència geomètrica que cerquen aquest purisme en la forma posant els ulls en terres llunyanes.

Paula Noguera, extracte del text del catàleg.