Els trenta anys de treball ininterromput de Xavier Escribà són un exemple paradigmàtic de persistència en l’exercici d’interrogar-se sobre allò que té la pintura de fascinant i que resulta difícil de discernir.
Guiat per un intent de transgredir tot allò que és propi d’un pintor convencional i de la seva relació amb aquest material que és la pintura, Escribà ha plantejat la seva feina de pintor com un camí a la recerca d’una veritat oculta, que la pintura amaga més enllà dels continguts que expressa. […]
Durant els anys 1998-2004 la pintura es va cosificant i, ara ja de manera decidida, abandona el bastidor com a finestra. Ja no actua com a continent de temes que no li són propis, sinó que és contingut en si mateixa. L’objecte esdevé una altra manera de fer pintura.
Enric Tubert Canada, extracte del text del catàleg.