Radu Adrian Puiu

En aquest context, l’insòlit és topar amb els olis i els dibuixos de Radu Adrian Puiu: pedres recollides per camins transitats, objectes domèstics, espais quotidians, paisatges viscuts, persones estimades […], són els «temples suaus» objecte del seu treball; existències discretes en què resideix quelcom de sagrat i digne.

L’elecció d’aquests motius respon gairebé a una no elecció, a un cert gest de passivitat que és la mostra d’un afecte indiscriminat envers el seu entorn immediat, envers la realitat que l’encercla i l’estreny. Com es fa palès a La veu del mar i L’escala —marines significativament desproveïdes d’horitzó—, la seva és una mirada que abraça la proximitat i que posa de manifest la intimitat amb la concretesa que el circumda.

Germina Bastardas, extracte del text del catàleg.