Dolors Bosch

Tots considerem que l’art de Dolors Bosch és un art impulsat per una recerca que allibera l’artista de la passió negativa del context moral i polític de tot present i que, justament, ella com a artista s’afanya a encarar la matèria de tostemps (el terra) a un procés de figuració dels límits i d’explosió en la vitalitat de la joia de la revolta a través de la lliure expressió. Si el caràcter de l’ànima es mou en la química, com no ha de moure’s l’art quan es posa a prova amb el foc i la passió, per acceptar-ne els resultats de la governança tècnica en diàleg amb l’imprevist? La recerca de l’arquetip de tostemps, la permanència en les formes dels límits i l’art de la transformació deuen ser els tres motius de la germinació de l’art de Dolors Bosch.

El llenguatge visual de Dolors Bosch s’expressa fora de la significació simbòlica o realista, referencial, i, en canvi, posa en joc l’expressió de tot allò que constitueix el llenguatge prelingü.stic significant. La seva figuració, com he assenyalat, es troba en l’arquetip del mot sol (el marc) sense que l’acció en el temps n’alteri el significant amb la sintaxi del temps de la història.

Així, l’objecte visual i material és més proper al ritual que al consum narratiu de la imatge. Com si el visitador es trobés de nou més immers —a la sala d’exposicions, en diverses alcoves sense envans— en un exercici de contemplació i participació que en un espai de comunicació. L’obra de Dolors Bosch desperta la consciència adormida de l’ànima primitiva noquejada pels excessos d’informació i de repressió de la consciència.

Vicens Altaió, extracte del text del catàleg.