Josep Perpiñà

Per aproximar-se a l’obra pictòrica de Perpiñà cal tenir presents dues premisses. La primera resulta ben evident en contemplar els quadres exposats en aquesta mostra: Perpiñà no només és el pintor de les girones blaves. I la segona, i més transcendent, és una obvietat per als qui el coneixem bé: Perpiñà pinta el que li dona la gana. […]

Aquesta llibertat absoluta es tradueix en una pròdiga diversitat temàtica que transita d’un motiu a un altre sense estridències, sense ruptures, i amb una continuïtat que resulta tan imprevisible abans de materialitzar-se, com lògica i natural un cop s’ha produït. La successió temàtica no delimita etapes; el tema és només la coartada per explorar els límits de la composició, la forma, l’estructura i el color, i alhora explorar les possibilitats tècniques de l’ofici de pintar, afegint i traient, barrejant, raspant, enganxant i repintant. Tot és vàlid. Qualsevol motiu sucumbeix sota l’exercici pictòric.

Nuxu Perpinyà, extracte del text del catàleg.