Teo Ortiz

De tots els arbres, un arbre i tots: tamarius i oliveres, freixes i pins.

Dels arbres joves, la saba que batega amb l’alè de la terra, el tronc esponerós, encara amb la carn blanca, les fulles que tremolen amb l’ànima petita, les branques que s’allarguen teixint ponts invisibles entre els astres de pedra i les arrels espurnejants.

Dels arbres vells, el tronc obert al mar, tan buit com el badall silenciós de l’onada, les branques escorxades pel vent, la memòria escrita als branquillons desdibuixats, l’arrel profunda de la llum sense pestanyes.

De tots els arbres, un i tots: abracen l’infinit fins al final dels dies.

Rosa Font Massot, extracte del text del catàleg.