Narcís Gironell

Quan proclamem que Narcís Gironell és deutor del Pop Art, cal matisar que ho és essent crític amb els condicionants econòmics i socials d’inicis del segle xxi, i no tant del capitalisme de les dècades dels cinquanta i els seixanta. Per aquest motiu, les seves imatges tenen, en paraules d’Eva Vàzquez, «el seu costat sinistre, com ho és tot artifici organitzat sobre la foto fixa de la benaurança», la perillosa felicitat imposada per l’actual neoliberalisme amb la intenció de substituir els ciutadans per mers consumidors. Que en són, d’inquietants, el Mickey Mouse que esperona a Uneix-te a l’alta societat (1995), el Pinocchio Horror Machine (1997) que, en comptes de convertir-se en infant, s’arrapa a una freda naturalesa mecànica, o els Heidi i Marco (ambdós de 2002) que fan olor de perfum de Cacharel i botiga de Gucci, i que van onejar triomfants per Madrid convertits en banderoles.

Pere Parramon, extracte del text del catàleg.