Guillem Rubió és un pintor experimental. Però què vol dir ser experimental? Amb unes qualitats innates per l’hiperrealisme fotogràfic, es llança constantment a nous reptes que el distancien del seu virtuosisme. Assumeix riscs amb nous temes i materials, abraçant noves inquietuds que l’assalten constantment. Viu l’art en present. Cada període de la seva obra esborra l’anterior però sempre hi ha una presència que persisteix més visible o més oculta: la realitat de l’objecte. [...]
Dèiem al principi que Guillem Rubió era un experimentador nat, i el que podria significar un pas de la figuració o de la hiperrealitat a l’abstracció al llarg de la seva trajectòria no és tan radical. Darrere l’aparent abstracció, hi ha una trama, un objecte, una realitat, darrere l’acrílic hi ha una matèria: la gelatina, que és una altra realitat. S’inicia amb l’objecte real, passa per la seva representació i retorna a l’objecte, a la seva empremta.
Pilar Parcerisas, extracte del text del catàleg.