Jaume Geli

El jove Werther imaginat per Goethe escrivia la seva carta de contingut més lacònic el 16 de juny de 1772: «Si, no sóc pas sinó un vianant, un pelegrí damunt la terra! Sou alguna cosa més, vosaltres?». Amb aquest gir retòric, l’esperit romàntic afirmava la seva condició erràtica assumint, al mateix temps, la impossibilitat de definir el nostre «jo» mutable si no és a partir de les complexes relacions establertes al llarg del camí. O, dit d’una altra manera: la construcció de la pròpia identitat només és possible si existeix un doble desplaçament. D’això es tracta: «peregrinació ritual» i «trànsit creatiu», vindria a dir-nos Jaume Geli amb la seva proposta de Girona (i, de fet, amb la majoria dels seus treballs), són dues formes de reconciliar-nos amb el món a través de l’expressió més genuïna del classicisme entès com un periple de connotacions propedèutiques (Ulisses i la seva memòria).

Eudald Camps, extracte del text del catàleg.