Lluís Bosch Martí

Bosch Martí ofereix una visió del món profundament amarga i tràgica. «Jo sé que voldrien que idealitzéssim les nostres misèries com fan altres, però nosaltres no podem», afirma defensant el compromís social de l’artista i la necessitat d’un art narratiu vinculat al realisme i a la història, i pronunciant-se vehementment en contra de l’art per l’art —un art ocupat en si mateix, desinteressat de la realitat—, que diu que avui és el que impera. Bosch Martí reivindica un art compromès (engagé), que reflexiona i es compromet activament en les qüestions socials, polítiques i morals del seu temps i les aborda, en contra de la imatge de l’artista albatros (del poema «Albatros» de Baudelaire), au superba que acompanya «indolent» i des de l’altura un vaixell (entengui’s la societat) que «singla els amargs abismes» de l’oceà (entengui’s els avatars de la història). Bosch Martí, en canvi, és com Ulisses sobre el vaixell i defensa un art involucrat en els assumptes del món: un art que és un mitjà i no un fi en si mateix.

Germina Bastardas, extracte del catàleg.