De la mateixa manera que els clàssics teatrals emanen de la sacralitat de la tragèdia, en un origen vinculat al culte a Dionisos i al sacrifici ritual, així també podem desfilar la genealogia de la resta dels espectacles, que s’esdevenen del sagrat. Darrere de cada gènere s’hi amaga un déu: Apol·lo amb la seva lira, les muses embriagadores, la dansa sagrada, els misteris.
En paral·lel (...) sobreviuen creacions lligades conscientment o no a les antigues formes del sagrat. Desvinculades del religiós, fins i tot en col·lisió amb l’esperit institucional de les esglésies i de qualsevulla confessió, apareixen produccions que a través de l’espectacle enllacen amb la idea primigènia que els infantà (...) Una part del nostre treball artístic proposa aquesta represa.
Antoni Madueño, extracte del text del catàleg.