Elena Font i Andres Bühlmann

Podem entendre les Liebeslied com a resultat d’experiències emocionals o sensorials. La majoria han abandonat les dues dimensions de la tela i s’han fet exemptes, tridimensionals, entre l’objecte i l’escultura. Hi ha sempre un límit que imposa l’artista (un marc, un recipient, un embolcall) i una forma que el vol sobrepassar, que es deixa veure al seu interior. Hi ha un material que vessa, un que es recargola, un que tiba. Totes aquestes forces contingudes en les obres remeten a experiències humanes, però l’home/dona no hi és present. Sí que hi és allò que ha acompanyat l’ésser humà des del primer dels dies: el seu entorn natural i artificial. Hi ha el fil amb el qual ha teixit la seva vestimenta (l’esponjositat del moher, que és acollidora; la rigidesa del plàstic, que no ho és gens); hi ha el mirall on s’ha emmirallat o amb el qual s’ha tallat; hi ha els papers sobre els quals ha escrit o dibuixat (hi ha, de fet, els papers que s’han fet servir durant anys per anotar les comandes del bar i la cuina a l’hotel, i que contenen rastres i senyals de la seva antiga funció)…

Àngel Burgas, extracte del text del catàleg.

Les fotografies de Bühlmann s’han centrat sovint en formes de la natura, obres de figura i fons en les quals l’element natural (el tronc, la branca, la pedra), malgrat que no està del tot descontextualitzat, sí que pren una rellevància especial i es converteix en únic i diferenciat de la resta. Són sovint fotografies que tendeixen a l’abstracció i que poden remetre a l’obra de Klee, Arp o Hartung, i que juguen sovint amb el concepte de dualitat de trets cubistes: dos punts de vista, dues imatges, dos moviments. A «Pals», Andres Bühlmann recull de vora mar els troncs que les aigües han volgut fer arribar a la platja de Sant Pere i els fotografia. Podríem dir que els retrata: la seva singularitat, l’empremta que el bressoleig de les ones i els corrents hi han deixat en la superfície. El fotògraf deixa clar que allò que l’espectador veu és la imatge que ell ha escollit per a l’objecte fotografiat. No veiem el pal, sinó la imatge del pal triada per l’artista.

Àngel Burgas, extracte del text del catàleg.