Josep Canals

L’esclat lluminós d’aquest virtuosisme, d’aquest domini de les tècniques escultòriques ancestrals s’imposa a tothom que s’acosta a una escultura de Josep Canals. Jo crec que és el que d’entrada t’atrapa i et fa prendre interès per aquestes obres.

Un treball escultòric que s’imposa amb tanta força que, a vegades, enlluerna, de manera que costa fer un pas més i entrar en el món complex que s’amaga en la repetició, gairebé obsessiva, d’aquesta figura geomètrica anomenada banda de Möbius. Una forma màgica que un dia el va seduir amb tanta força, que mai més no ha necessitat cap altre tema per tocar la seva música mineral. Aquesta comparació amb la música no és gratuïta ni casual. Hi ha tota una actitud no només estètica sinó sobretot vital, existencial, per part de Josep Canals, en aquesta tossuda i escèptica insistència a fer variacions i improvisacions sobre un mateix tema.

Francesc Carbonell, extracte del text del catàleg.