Glòria Cortina i Rafel Bosch

L’obra de Glòria Cortina, impregnada de misteri, sembla que vingui de molt lluny: dels records d’infantesa que retornen, de les caminades adolescents pels camps i els boscos remots de Vallcanera, del tracte quotidià amb els arbres i les plantes, les fulles i els fruits, i es tradueix en un llenguatge pictòric de quietud, simplicitat i síntesi, una teranyina subtil que amaga i descobreix alhora, en un collage indefinit, antics dibuixos, línies espontànies i traços arbitraris sorgits de l’inconscient. I tot això apareix i desapareix sota capes successives de matèria —acrílics, cretes, carbons, tintes, pigments, làtex— i se sotmet, com la natura, a l’acció persistent i purificadora de l’aigua.

Narcís-Jordi Aragó, extracte del text del catàleg.

El fotògraf […] esdevé plenament artista quan la imatge que obté no és només el fruit atzarós d’un instant, sinó el resultat d’una contemplació, una reflexió, una tria i una preparació prèvies. Ja no es tracta de copsar allò que passa, sinó allò que l’artista vol fer passar i de la manera que vol que passi; és ell el que escull el què i el que decideix el com. Són les imatges d’aquesta mena les que configuren la sèrie «Camins d’aigua» i el gran mosaic d’aquesta exposició.

Narcís-Jordi Aragó, extracte del text del catàleg.