Joan Vilajoana i Pere Matamala

Pere Matamala ens situa en els ancestres de l’Art. Condueix les figures a l’inici de la representació artística, s’apropa a la pintura i/o el gravat a través de l’ombra. Podríem remetre’ns als antics grecs o als textos de Plini quan ens parlen de la representació humana a través de l’ombra per mantenir el record dels éssers estimats. I sabem que l’ombra, no és la visió directa de l’objecte o la figura, és quelcom més inexpugnable, més efímer i gairebé il·lusori. L’aparença d’un contorn, l’ombra de la silueta, com una al·lusió de l’ànima. I és en aquest esment que l’autor deixa constància d’una actualitat recent i oblidada alhora. La velocitat amb la qual els esdeveniments succeeixen i s’obliden fan que el record quedi com una ombra, com quelcom eteri i és aquí on Matamala els captura per imprimir-los com una petjada permanent. Una empremta instantània i eterna com a testimoni d’un fet o d’una acció quotidiana.

Antoni Torres, extracte del text del catàleg.

Escriure de mi mateix... del que faig... del que sento.... A l’obrir l’ordinador i trobar-me el blanc de la pantalla, m’agafa un vacui inmens
i apareix un somriure a la meva cara... Un somriure que està a la frontera entre maliciós i bon jan. M’ha aparegut una imatge de com podria ser un text que em defineixi artísticament, i també personalment, i no traeixi la manera com jo treballo i creo... També apareixen els dubtes: pot un text convertir-se en imatge i desaprofitar l’edició d’un catàleg? I enlloc d’escriure paraules i frases després de tants anys emmagatzemades que donin sentit a l’obra, fer cas a una imatge?... És un rampell de nen juganer?...

Puc dir que jugo... i jugo...

... i el paper..., el paper, es el material que utilitzo per
crear les imatges del que visc.

Joan Vilajoana, extracte del text del catàleg.