Jordi Serra i Dani Buch

Micromaping.

Des de la poètica de les deixalles i d'allò que està mig oblidat, arraconat, de la vida urbana a través d'una mirada pictòrica i quasi fotogràfica, agafa una cruïlla per fer camí zigzaguejant cap a la recerca i el descobriment de nous llenguatges, copsant amb detall i enamorament textures i materials, tot flirtejant amb l'abstracció però també amb nous suports com un joc engrescador: assaig i error, tempteig i prova. Fa palesa la importància del procés, part intrínseca de l'obra, en la qual el què i el com tenen el mateix valor, indestriable l'un de l'altre.

Aquest trescar per camins limítrofs ens mostra avui una relectura d'esquitllentes, una mena de reciclatge d'allò que ja està creat, per bastir una nova obra, tota nova, amb nous embalatges i continguts. Una incursió al territori incòmode d'una realitat propera, massa propera de vegades: la desesperança de trobar només atzucacs al laberint, la mancança de peces per acabar el trencaclosques, de la crida d'auxili, i de retorn només l'eco i, després, res.

Cesc Pujol, extracte del text del catàleg.

Carn d'olla antropòmorfica.

Els personatges antropomòrfics no van voler esperar més, i finalment van omplir les teles, els papers, les fustes. Es reivindiquen ells mateixos: som tigres, talps, gossos, porcs; no ens utilitza per fer una crítica irònica o una lectura fàcil que permet confondre un preciós gosset que reposa damunt bitllets en una translació de la noieta ajaguda damunt pètals de rosa d’American Beauty. No és això; som nosaltres que ho fem per iniciativa pròpia: mireu-nos, ens negueu la capacitat intel·lectual, i, per tant, no hi trobareu cobdícia ni rancúnia, i tampoc
odi o malícia. Us imitem però únicament en el fet de vestir les vostres robes i repetir els vostres gestos, però no el vostre comportament. Res és premeditat, és només un joc. Deixeu que en Dani ens representi. I ell ho fa. L’atracció per la pintura barroca l’ha dut a fer la seva pròpia reinterpretació d’obres de temàtica religiosa, Ecce homo, Mare de Déu de la Llet o una Santa Llúcia.

Pep Bosch i Joan Moreno, extracte del text del catàleg.