Bonaventura Anson

Les seves obres parlen del seu jo, de les seves experiències i, sobretot, del seu vincle amb la Mediterrània, que, de manera explícita, és present en tota la seva trajectòria. […] Totes expressades en diferents disciplines i, en el treball escultòric, amb la utilització de diversos materials, sempre el més idoni: marbre, ferro, fusta, bronze, metacrilat… Hom s’adona, sobretot coneixent la seva vida, que totes les obres estan directament relacionades amb experiències viscudes, amb etapes íntimes, i que cada una fa explícits uns moments en què l’autor no s’ha volgut refugiar en l’oblit […]. És impossible que ens passi desapercebuda la constatació, sempre de manera vehement, del seu primer naufragi, del començament del desencís, de l’evidència de l’inici del desencantament. Primeres sensacions d’un naufragi que s’albira en un futur ja no tan llunyà. Des dels seus orígens, l’artista habita en un planeta certament diferent. Una cultura que intueix que comença a desaparèixer, el fa lluitar per servar allò que li ha estat entranyable i que no es resigna a perdre.

M. Àngels Turon, extracte del text del catàleg.