Jakob Engler

Jakob Engler neix a Basilea el 1933 .En l’actualitat treballa entre els seus tallers de Brisfelden i Therwil (Suïssa) i a Ullastret (Girona).

L’any 1948 comença la seva formació amb la tècnica de la talla sobre fusta amb Emil Weldmann i Eugen Bach i durant quatre anys assisteix a l’Escola d’Arts i Oficis de Basilea. El 1954 amplia els seus estudis escultòrics a l’École des Beaux-Arts de Paris i té els primers contactes amb l’escena internacional de l’art. El 1956 torna a Basilea , comparteix estudi amb un seu amic, Mario Bullin, i sorgeixen les primeres escultures figuratives en guix, que patina i pinta, ja que no disposava de més mitjans. Aviat s’estableix pel seu compte com a restaurador i en la producció de formes en fusta per la indústria de barrets de senyora, per així guanyar-se la vida i continuar amb l’escultura. Incansable torna a anar a classes , en aquesta ocasió amb Johannes Burla a l’Escola de Belles Arts de Basilea. Ràpidament passa a l’abstracció de les seves formes. Al 1958 s’intal.la amb la seva família en una casa a Therwil molt aprop de Basilea. Això li permet gaudir d’un gran estudi on ja pot treballar amb ferro i bronze.

Els anys seixanta suposen un període molt fructífer amb les seves primeres individuals a Nova York (1962) i Basilea(1963). L’any 1968 es difon un reportatge sobre la seva obra a la televisió de la suïssa francesa. I, l’any segu?ent, amb tota la família es trasllada a París per viure a la Cité International des Arts, sota el clima del “68”. A partir d’aleshores experimenta amb materials industrials nous com el polièster, són d’aquesta època una sèrie de volums de colors. Quan el 1970 torna a Therwil comença a rebre els primers encàrrecs d’obra pública i privada de gran format; és llavors quan empra combinacions de dos materials ben diferents en una mateixa peça, tret molt característic en el seu personal estil: formigó i vidre, pedra i ferro, acer cromat i formigó.

El 1978 participa en la fundació d’una cooperativa de tallers de la societat d’artistes GSAMBA a Birsfelden, allà té l’altra estudi on, a hores d’ara, encara hi realitza esbossos i projectes. La dècada del vuitanta és quan participa en Fires i Concursos de prestigi, com la Mostra d’Art 13’82 a Basilea, amb una escultura monumental, a la mateixa galeria que Josep Niebla, d’aquí neix una bona amistat. El 1984 obté el primer premi en un certamen International d’escultura per una font de set metres d’alçària per la plaça de l’estació de Klagenfurt/A . En el 1986 participa en el Simposi d’escultors de pedra a Laas (part italiana del Tirol) on executa una obra en marbre i acer al crom. Entra a formar part de la Societat d’Artistes de Basilea.

El 1988 és quan obra un nou període en la seva vida al comprar una gran casa pairal a Ullastret (Girona) ; allà hi pot crear amb més  llibertat que mai, aïllant-se del seu entorn conegut i deixant de banda la docència.

En aquest període s’atreveix a incloure la roca viva del Cap de Creus dins les seves composicions. A mida que coneix el país, s’interessa molt per la terra cuita i amb la seva utilització eleva aquest antic material a la categoria d’art .

A Allschwil (Suïssa) el 1996 arran d’una important retrospectiva que inclou quatre dècades d’escultura seva, se li edita un catàleg on hi escriu la desapareguda i prestigiosa crítica catalana M. Lluïsa Borràs.

A partir dels anys noranta exposa individualment a Girona, Barcelona i la resta de Catalunya; a Suïssa, Alemanya, Àustria i diferents països d’Europa, així com els Estats Units. Participa en diverses ocasions a les Fires d’Art de Basilea, Frankfurt, Colònia, Munic, Madrid, Los Ángeles i San Francisco.

Hi ha obres d’Engler a les col·leccions privades més conegudes del nostra entorn com la Fundació Vilacasas de Palafrugell i el Park Art de Cassà. Per descomptat es troba també amb moltes col·leccions públiques i museus del seu país, i d’altres d’Europa. Jakob Engler compta amb obra pública a Basilea, Binningen, Delémont, Grellingen, Herisau, Liestal, Lohn, Mu?nchenstein, Olten, Pratteln i Therwill ( Suissa), March Hugstetten, Freiburg (Alemnanya) i Barcelona.