Gustau Carbó Berthold

L’any 1978 s’instal·la definitivament a Cadaqués on hi retroba els seus vincles paterns i, actualment, hi desenvolupa la seva obra des de fa més de 30 anys. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, pertany al grup d’artistes plàstics que la crítica catalana de la dècada dels anys 60‘ va denominar “Nova Figuració”. Amb el pas del temps va quedar inclòs en l’anomenada “Generació dels 60” per les diferents mostres que va realitzar amb el grup d’artistes com R. Llimós, Arranz Bravo, Artigau, G. Sala, R. Bartolozzi, M. Villà, J. Chancho... procedents tots ells de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. L’última mostra d’aquest grup va ser el 2008, al Museu Jaume Morera de la ciutat de Lleida, (“Homenatge a la Generació dels 60”, 11 Artistes). 

L’any 1958 inicia estudis d’arquitectura però els abandona per dedicar-se plenament a l’art. Els anys 1960-61 estudia a Arts i Oficis a la Llotja. El 1962 ingressa a a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. També és en aquest centre on amplia els seus estudis de gravat fins el 1969. A més realitza dos cursos de Pintura mural a l’Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès. El 1971 la Fundació d’Art Castellblanch li concedeix una beca per a l’ampliació d’estudis plàstics en diverses ciutats d’Europa. Del 1970 al 1973 exerceix com a professor de dibuix tècnic i gràfic, també d’anàlisi de formes a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La seva trajectòria artística i professional s’inicia amb la primera mostra personal el 1966 a Sitges. A Barcelona ho fa el 1969 a la galeria d’Art Modern. A Madrid al 1971 a la Sala del Prado del Ateneo de Madrid.

En una primera etapa, la seva tasca pictòrica, amb base als estudis realitzats, es centra en un tipus de pseudofiguració d’arrels entre el surrealisme i l’absurd, influïda en alguns moments pel moviment pop i l’obra de l’anglès Francis Bacon. En aquesta línia i en un relatiu temps curt realitza gran quantitat d’exposicions i obté un important nombre de premis en concursos nacionals i internacionals com el prestigiós Blanco y Negro (1976). No obstant això, la faceta d’investigador es reflecteix més en obres tridimensionals datades el 1972-73, com “Vidres”, “Angles”, “Poda Vertical”, “Cadira Ferida”, “No- Sofà”, les de l’exposició a la Galeria Nova (Barcelona, 1973), Homenatge a J. Miró el 1973, MAN 74 i Cotxes al carrer (Barcelona, 1974) o Estructura i Relacions a la Sala Gaudí de Barcelona.

Han escrit sobre la seva obra en aquesta etapa crítics com Corredor Matheos, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Santos Torroella, Arnau Puig, Rovira Vallès, Alberto del Castillo, Jaume Fàbrega, Fernando Gutiérrez, Maria Lluïsa Borràs, Rosa Gil, Rosa Queralt, J. Bec de Careda, Guillem Diaz Plaja...

En els anys 80’, i ja instal·lat a Cadaqués, comença un treball de recerca conceptual amb elements naturals i autòctons; també, dins la seva pintura emprèn un minuciós estudi de composició (relacions entre integracions i desintegracions de la forma), per finalment apartar-se de la figuració i entrar de ple en una abstracció evolutiva, com és lògic, amb referències i connotacions de l’etapa anterior.

Encara que la major part de la seva obra en tota la seva trajectòria sigui pictòrica, al llarg dels anys ha continuat sempre amb treballs escultòrics, a més dels ja esmentats dels anys setanta, en diferents períodes com: els de 1997 exposats amb el títol d’Escultures-Maquetes desmuntables a les galeries 141, Nagoya, i Strasse, Nishinomya al Japó. També les seves intervencions en els “CAP d’Art” (Mostres Internacionals d’instal.lacions al Cap de Creus del 1997 al 2000. La Instal.lació mòbil a Torre Gironella

Espai mòbil radial 3/4 a la mostra Girona. Orient Art (2002). I l’últim treball d’instal·lació Mar de Dubtes (amb Nobuko Kihira) el 2009.

A Girona es va veure la seva obra a la Galeria Tau el 1984. Més tard, del 1987 al 1989 la galeria Palau de Caramany mostra la seva producció. També cal destacar l’exposició del 1988 al Museu de l’Empordà amb una retrospectiva de les seves pintures del 1978-1988, 10 Anys de Pintura a Cadaqués en la qual el crític Enric Sales analitza, en part, els seus treballs fins a aquesta esmentada ruptura amb la figuració.

Al cap de deu anys, exposa sota el títol Década (període 1989-99) la nova etapa d’abstracció en el Museu Municipal de Cadaqués, a la Galeria Lleonart de Barcelona i a la Fundació Niebla a Casavells (Girona).

Finalment, serà en l’estiu del 2010 a la Sala d’exposicions del Casino de Cadaqués on es podrà contemplar la tercera Dècada.

En aquesta etapa més recent els textos de més interès respecte a la seva obra, són de X. Barral, Mariona Seguranyes, Rodríguez Amat, Tina Casademont, Eudald Camps, Marina Patriarca, J. M. Cadena, I. Falcó, Cristina Vilà...