Joan Vilajoana

Vaig arribar a Girona per feina (treballava d’educador social) ja fa una vintena d’anys. Després d’aterrar a Girona vaig poder gaudir de l’estada al taller “Pep Colomer” a la Vall de Sant Daniel (un lloc entranyable). Una estada de vuit mesos llargs en la que vaig iniciar un treball que vaig acabar al segu?ent taller a “Can Cors”, a Celrà. L’obra es va poder veure a les Sales Municipals on també hi vaig fer una performance. A “Can Cors” va ser el primer lloc on va aparèixer el paper, el primer contacte i des de llavors estic jugant amb aquest material.

Sempre faig compatible la meva feina i la meu treball artístic. La meva feina sempre ha estat lligada a la docència i darrerament a la part mes lúdica d’aquesta ja que sóc professor de teatre. Utilitzo el teatre com a recurs i els meus alumnes de 6 a 14 anys juguen a fer teatre. La meva activitat artística (els temes, el format, el que he fet, etc…) ha anat canviant a mesura que trobava diferents maneres de treballar el paper, de mostrar-lo, de reinventar-lo… En resum, de jugar-hi: ell amb mi i jo amb ell.Vaig estar un temps llarg treballant un sol tema (el cercle) i després de cinc anys el vaig donar per acabat. Durant aquest temps vaig aprendre molta tècnica perdent la por al paper.

El paper és un material que si vols el pots treballar molt: retallant-lo, estripantlo, foradant-lo… Desfer per refer. També és un material que et permet el traç, l’espontaneïtat, el primer gest… no té limitacions. (El procés?) Pot ser lent o ràpid. Des de fa més de 15 anys estic al mateix taller on també hi visc, envoltat d’un petit jardí .

Escriure de mi mateix… del que faig… del que sento…. A l’obrir l’ordinador i trobar-me el blanc de la pantalla, m’agafa un vacui inmens i apareix un somriure a la meva cara… Un somriure que està a la frontera entre maliciós i bon jan. M’ha aparegut una imatge de com podria ser un text que em defineixi artísticament, i també personalment, i no traeixi la manera com jo treballo i creo…

També apareixen els dubtes: pot un text convertir-se en imatge i desaprofitar l’edició d’un catàleg? I enlloc d’escriure paraules i frases després de tants anys emmagatzemades que donin sentit a l’obra, fer cas a una imatge?… És un rampell de nen juganer?…

Puc dir que jugo… i jugo…

Fons d'art

Blanc II, 2015 Joan Vilajoana