Glòria Cortina

Sils, 1941

Viu i treballa a Girona des de 1971. La pintura i l’ensenyament artístic han estat l’eix de la seva vida. Cortina és una d’aquelles artistes impregnada dels vells valors per la generació que li ha tocat viure. L’avala un recorregut llarg, arrelat en uns principis ferms dintre el dibuix i l’aprenentatge incessant de la pintura en totes les seves tècniques. Des dels seus inicis figuratius, amb temes universals, mostra una entitat pròpia que culmina en l’exposició l’any 1992 a la Fontana d’Or amb unes teles de gran format pintades a l’oli, titulada Braus. De factura expressionista, forta, colors vius i rerefons conceptual. Una visió que no té res d’objectiva sinó que ve filtrada. És aquí on hi trobem un punt d’inflexió respecte a la seva obra anterior. Però el trencament definitiu no serà fins el 1998, a les Bernardes de Salt, quan ens sorprèn a tots amb El blanc. A partir d’aquell moment, segueix aquesta mateixa línea de maduresa, que la va portar de manera quasi involuntària a canviar primer de material (de l’oli a l’acrílic amb pigments); d’una certa figuració a una incerta abstracció; del color intens als tons que voregen el blanc; fins i tot en el suport, de la tela al cartró. Tot un procés per aconseguir captar el misteri dels elements naturals que configuren un paisatge. En la seva obra l’abstracció mai hi és total, sempre hi ha un retorn a la presència real.