Dolors Bosch

Artista multidisciplinària, ceramista de professió i molt prolífica. La crítica en destaca d’ella el seu esperit barroc i la seva heterogeneïtat estilística. El seu taller n’és un clar exemple. Una cambra de meravelles plena de múltiples punts de fuga i volums embuatats composats per peces de ceràmica apilades sota l’espai vacui del baix de l’escala que et porta a l’altell.

La seva formació va ser en un primer moment com a ceramista a l’Escola de la Bisbal amb Dolors Ros; després a l’escola Forma (Barcelona), així com assistent a diversos seminaris, cursos i tallers com el de la ceramista M. Crehuet. Per aquest motiu les seves primeres incursions artístiques van ser exclusivament de ceràmica. A l’any 1973 va tenir lloc la primera exposició a la llibreria Les Voltes a la plaça del Vi de Girona, amb peces de ceràmica i joieria. Fins a finals dels anys vuitanta va exposar a diverses galeries locals també de ceràmica. Va assistir a diferents tallers d’escultura, de pintura i gravat com per exemple al taller del gravador manresà Marzo-Mart. Aquests tallers li van permetre ampliar els seus horitzons artístics i començar a treballar amb l’escultura o el linogravat, d’on per exemple en sortiria l’exposició Jocs amb trampa a Casa de Cultura (Girona) o Les Bernades (Salt) a l’any 1992.

Cal ressaltar el 2001 la Beca atorgada per la Fundació Stundars (Finlàndia) així com els intercanvis artístics amb exposicions a Txecoslovàquia i Lituània.

Moltes de les exposicions que farà a partir dels noranta mesclaran la performance i la ceràmica (Protecció que venen els forats!, 1996) o el collage i la ceràmica (La pedra inanimada, 1996). La Porta (1980) entesa com l’inici o peça mare – com en diu Bosch-, suposa les primeres passes del motiu simbòlic de les capses. Dolors Bosch, entén les capses com aquell objecte multifuncional i mundà, el qual desproveirà de la seva funció original per fer d’aquell receptor un autèntic transmissor simbòlic de temes abstractes molt diversos.

Aquest esperit barroc tant prolífic, fou el que propulsà les diverses donacions que va fer en dos moments: Una donació de més de 100 peces de ceràmica a la Pera (2006). I la donació Desertant (2016), de més de 300 peces que tingué lloc al claustre de la UdG (Girona) a mode de happening, des d’on es pretenia llençar la qu?esti. ontològica de la pròpia naturalesa mercantil de l’art: Una obra regalada té preu?

Fons d'art

Encoixinament I, 2015 Dolors Bosch