Ha dedicat tota la seva vida a les arts plàstiques. Dibuixant, pintor, gravador i escultor, s’ha servit de totes les tècniques necessàries per expressar de la millor manera possible les seves motivacions. L’obra d’ Anson sempre ha estat compromesa amb el seu entorn i, valent-se d’ella, ha volgut testimoniar, fent servir una reflexió profundament ètica, la seva visió d’una societat que no sempre l’ha satisfet.
Són especialment valorades les sèries a través de les quals ha anant desenvolupant el seu treball artístic: Corcs (un adéu a una cultura mil·lenària), Finestres (la lluita per la llibertat), Ampolles buides (una visió de com s’esmuny la vida), Primeres armes (una exposició fortament expressiva contra la violència), Cranis, Presons, Capses... i la darrera, Nàufrag, un pensament profund sobre la pèrdua de valors.
Bonaventura Anson ha fet llargues estades a l’estranger, sobre tot a Paris i Carrara, on ha pogut aprendre dels mestres i hi ha desenvolupat, amb tota la llibertat possible, la seva tasca artística. L’obra, tant en col·leccions privades com en espais públics o museus, ha estat mereixedora de reconeixements i distincions. El 2012 decideix escriure les seves memòries, com una manifestació més de la seva llibertat, deixant per escrit allò que havia creat fruit del seu sentiment: “no vull que terceres persones tergiversin o manipulin ni el meu pensament ni la meva obra, vull ser jo mateix qui ho expliqui a qui s’hi vulgui interessar”.
Obres publicades:
2016 Primer volum de memòries: Amb gust de Sal centrat amb la seva infància i adolescència
2018 Segon volum de memòries: 22, rue Tourlaque que parla de la seva vida bohèmia a Paris (1974-78)
2021 Tercer volum de memòries: L’alè del marbre que desvetlla l’interès per l’escultura, primer en bronze i, més tard a Carrara, en marbre durant el períodes 1980-1985.
2021 El Crist del silenci, un llibre autobiogràfic sobre el procés creatiu de l’escultura esculpida, a tall directe en marbre travertí, que es troba a l’església de Tossa. Exposicions a la Fundació Valvi:
2008 A l’exposició personal titulada Nosaltres presenta en pintura i escultura el tema de les ampolles buides i les màscares
2012 A l’exposició de maduresa titulada De verd... a madur exposa una nova temàtica de murs, reixes i laberints.
2016 A l’exposició titulada Nàufrag enceta una nova temàtica i tècnica, la ceràmica i és quan ens pregunta: “sabem a on anem?”
2018 A l’exposició temàtica titulada 22, rue Tourlaque exposa els dibuixos i gravats dels anys a Paris (1974-1978).